L’HOQUEI i EL VENDRELL 


Els inicis de l’hoquei sobre patins


Diuen que l’origen del hoquei sense patins es remunta a l’època dels egipcis, d’acord amb unes pintures d’ aproximadament l’any 2500 aC, que van ser trobades a la tomba de Beni Hassan, a la vall del Nil, a Egipte.


 
També a l’antiga Grècia es practicava un joc semblant (el Keretizein), com es pot observar en aquest  baix relleu que va manar construir Temístocles l’any 478 aC a la ciutat d’Atenes, en què sembla que dos jugadors es disputin un booling.
 

Relleu en marbre que es troba al Museu Nacional d’Arqueologia d’Atenes 

Però va ser un anglès, Edward Crawford qui, a finals del segle XIX, en un  viatge que va fer a Chicago, en veure jugar partits d’hoquei sobre gel, va treure la idea de l’hoquei sobre patins. A la seva tornada al Regne Unit ho va posar en pràctica. Al principi els estics eren els mateixos de l'hoquei sobre gel, així com el disquet que feien servir, en lloc de la pilota actual, que no es va començar a fer servir fins al 1946.

Il•lustració realitzada el 1873,  d’un partit d’hoquei patins 

Portada de la revista Harper’s Weeckley de New York del 1882 

El 1905, a Anglaterra, es funda l’Amateur Hockey Association, que és la precursora del patinatge. Però no és fins al 21 d’abril de 1924 quan es crea la Federació Internacional de Patinatge a la ciutat Suïssa de Montreux, per l’iniciativa de Fred Renkewitz, que en va ser el president fins al 1960. Els països fundadors van ser Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa.

Sembla que el primer partit d’hoquei a Catalunya es va jugar el 26 de febrer de 1905 a les instal•lacions de l'Sportsmen’s Club del Saló de Sant Joan de Barcelona, amb motiu de la celebració del Carnestoltes. El partit va ser jugat per dos equips formats per socis de la Secció de patinatge d’aquest club, entre els quals figuraven grans patinadors barcelonins d’aquella època. El diari La Vanguardia de l'1 de març de 1905 es va fer ressò d’aquest esdeveniment.

Crònica del diari La Vanguardia de l'1 de març de 1905 


El 1928 es crea la Federació Catalana de Patinatge. Els  primers clubs  que es van  fundar a Catalunya van ser, a l’ any 1929,  l'Skating Club Catalunya, Club Universitary de Hockey i Hockey Patí Club Barcelona. Dels clubs que  existeixen actualment, els més antics són el Cerdanyola. HC i el GEiEG de Girona, tots dos fundats el 1936.


Si bé des de l’any 1925 es juguen partits a la Pista del Turo Park de Barcelona, no es fins al 1929, un cop fundada la Federació Catalana de Patinatge, que es juga el primer partit oficial d’hoquei patins a Catalunya. El lloc va ser la pista descoberta de l’Skating Luna Park, que estava situada al carrer Claris / Diagonal, el dia 7 de març de 1929, en què el Club Universitary Hockey va guanyar per 4 gols a 2 a l'Skating Club Catalunya.

Crònica d' El Mundo Deportivo del  7 de març de 1929 

 
En aquesta pista de l’Skating Luna Park, es van continuar jugant partits d’hoquei sobre patins, així com vetllades de boxa. Durant la Guerra Civil s’hi van celebrar partits d’hoquei i exhibicions de patinatge per recaptar fons per a hospitals i soldats del front de Madrid. En finalitzar la Guerra Civil la pista de patinatge va desaparèixer i es va convertir en la sala de ball Club Trébol.

Crònica d' El Mundo Deportivo del  23 d’agost de 1936 

Diari El Mundo Deportivo. Imatge de com eren els primers partits d'hoquei patins 

TBO dels anys 40/50, amb imatges d’hoquei patins 


Els materials de l’hoquei patins


En un principi s’utilitzaven els estics d'hoquei sobre gel (en forma de L) i el disquet de fusta, d’uns 8 cm de gruix. A partir de 1946 es comença a fer servir la pilota rodona, que ha de tenir 23 cm de circumferència i 155 g de pes.


Les porteries eren de fusta i el pals plans. A partir de la temporada 1990-91 es van fer les actuals porteries de ferro, amb els pals rodons de 8,75 cm i es va augmentar la mida interior de la porteria a 1.700 m (amplada) x 1.050 m (alçada).


Les rodes del patins també van anar evolucionant, ja que al principi eren de fusta. Era habitual portar rodes d’alumini per quan plovia, cosa molt habitual a l’hivern, perquè quasi totes les pistes eren descobertes i els partits no se suspenien per la pluja (a menys que fos molt intensa).


Els porters anaven molt poc protegits, comparat amb l’actualitat, i als anys 40, 50 i 60 molts jugaven sense careta. Alguns, com el porter internacional Carlos Largo (considerat el millor porter de la seva època), van jugar tota la carrera esportiva sense careta (de finals dels 50 a primers dels 70), ja que les que hi havia de porter les considerava perilloses i gens segures. Als anys 90 es van reduir les mides dels guants i les defenseres.

Careta de Porter dels anys 50/60. Col•lecció Bartomeu Baldrís 


 

Detall dels guants i les guardes del porter del CC Vendrell, Isidre Socias el 1956 

Careta de porter anys 70/80. Col•lecció Bartomeu Baldrís 


Equipatge de porter dels anys 50/60 

Antiga porteria d’hoquei patins que es va utilitzar fins a la temporada 1989-90.  Col•lecció Bartomeu Baldrís 

Patins amb les rodes al mig, de principis del segle XX 

 

 

Patins anys 50, amb rodes i tac de fusta. Col•lecció Bartomeu Baldrís 

Patins d’iniciació, de primers dels anys 60 

 

 Bota, patins i canyelleres dels anys 70. Col•lecció Bartomeu Baldrís

 

Botes Matollo de finals del 70/80. Col•lecció Bartomeu Baldrís 

 

Patins amb rodes d’alumini dels anys 50/60 

 

 

 

Diverses rodes i conjunt de frens i rodes d’alumini. Les rodes d’alumini s’utilitzaven, especialment, quan plovia (als anys 50 i 60  totes les pistes eren descobertes).  Col•lecció Bartomeu Baldrís 

 

Col•lecció d'estics, de diversos anys, de Bartomeu Baldrís 

 

1951.- VII Campionat del Món d’Hoquei Patins a Barcelona

 

Un  fet molt important per al desenvolupament de l'hoquei patins va ser la celebració del VII Campionat del Món d’Hoquei Patins a Barcelona, de l'1 al 10 de juny de 1951, en què la selecció espanyola (formada íntegrament per jugadors catalans), es proclamava campiona del món per primer cop en la seva història.  
Els partits es van jugar en un antic pavelló, anomenat El Palacio de los Deportes, que hi havia a la Gran Via, més tard convertit en Canodrem i ara desaparegut. Les cròniques d’aquell temps parlen que hi havia més de 12.000 espectadors en l’últim partit contra Portugal (4 gols a 3, resultat final). El fort ressò popular va fer que molta gent s’aficionés a aquest esport.

Sobre commemoratiu en que s’observa el Pavelló de la Gran Via, a Barcelona, on es van jugar els partits del Campionat del Mon de 1951, així com l’equip titular format per Josep Soteras (RCD Espanyol) a la porteria, August  Serra ( FC Barcelona), Jordi Trias (RCD Espanyol),  Joan Orpinell ( Reus Deportiu) i Toni  Mas (RCD Espanyol). 

 

 

Portada del diari El Mundo Deportivo del 11 de Juny del 1951 

 


1952.-  El primer partit d’hoquei patins a la vila del Vendrell.


Al Vendrell de principis dels anys 50, amb poc més de 5.200 habitants, l’èxit aconseguit per la Selecció Espanyola en el Campionat del Món d’Hoquei de 1951 va fer que molt jovent s’aficionés a aquest esport i comencés a aprendre a  patinar.


Amb motiu de la festivitat de Sant Lluís Gonzaga, el 21 de juny de 1952, dins els actes de la Joventut de la Congregació Mariana, Ramon Calmet, secretari d’aquesta Congregació, va organitzar un partit d’hoquei patins entre el SP Vilafranca i el CP Vilanova. Seria el primer cop que es veiés jugar a hoquei patins a la nostra vila.


Aquest primer partit d’hoquei al Vendrell, que va despertar molta expectació, es jugà a la pista del Centre Catequístic Parroquial, més tard anomenat Casal Familiar. El partit va finalitzar amb el resultat de SP Vilafranca  4,CP Vilanova 3.


Això va fer que, dins els actes de la Festa Major, el 27 de juliol del 1952, es tornés a organitzar un altre partit d’hoquei entre els mateixos equips. Va guanyar novament el SP Vilafranca per 5 gols a 2 al CP Vilanova.


Tot plegat va provocar que un grup de joves, amb Cisco Prats i Isidre Socias al capdavant, s’animessin a agafar l'estic i els patins i comencessin a practicar aquest esport a la pista del Centre Catequístic (anys abans, també s’havia patinat al Centre Industrial).


Es va organitzar un servei de lloguer de patins, a fi de facilitar que la gent aprengués a patinar. La persona encarregada de posar ordre a la pista era el conserge Josep Constantí. Fruit d’aquest esforç, va començar a néixer la idea de formar un equip d’hoquei patins al Vendrell.

Programa de festes de la Congregació Mariana del 21 al 26 de juny de 1952, en què anuncia el primer partit d’hoquei patins al Vendrell.

Imatges cedides per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès 



 

   

 

Crónica del primer partit  d' hoquei  jugat al  Vendrell, publicat a la revista quincenal Vendrell Portavoz  Católico  de  la  Villa  el  5 de juliol del 1952. 


 

   

 

Programa de la Festa Major del Vendrell de l’any 1952, en el qual, dintre els actes del Centre Catequístic Parroquial, el 27 de juliol hi ha programat un partit entre el CP Vilanova i el SF Vilafranca.

Fons Biblioteca Popular del Vendrell. 

 

Crònica del quinzenal Vendrell Portavoz Católico de la Villa del 9 d'agost 1952. Pels comentaris, sembla que aquest segon partit no va ser tan lluït com el primer.